Setanta anys, sense nostàlgia
Celebrar els 70 anys del despatx (1956–2026) amb una peça emocional, humana i col·lectiva, de 2 a 3 minuts, que no fos una cronologia d'empresa sinó la història d'una manera de fer.

El fil que ens uneix. Setanta anys d'un despatx gironí explicats per l'equip que el fa possible.
Celebrar els 70 anys del despatx (1956–2026) amb una peça emocional, humana i col·lectiva, de 2 a 3 minuts, que no fos una cronologia d'empresa sinó la història d'una manera de fer.

Un fil invisible que passa de mà en mà i de generació en generació. Primer blau, després taronja, el color d'Arxer. Sempre present, mai protagonista: guia el relat des de la família fins a l'equip actual.
“Hi ha coses que no es veuen… però sostenen tot el que som.”

Guió cronològic i storyboard: plans de rodatge, collage animat amb material d'arxiu i el punt de transició cap al present.
P01Alba a Girona. La ciutat es desperta.
P02Camí cap a l'assessoria. Façana, llums apagats.
P03A la taula, fotografies en blanc i negre.
P041956 — Josep Arxer Anglada obre el despatx.
P05El fil entra a les fotografies i les anima.
P06Anys 80, 90… Oficines i persones que canvien.
P07El món canviava. Les lleis canviaven.
P08Nova generació. Del blanc i negre al color.
P09"Per mi Arxer és confiança." Tall al present.
P10Herència i continuïtat.
P11Tornem al despatx. Es tanca el cercle.
P1270 anys.
Entrevistes a l'equip amb preguntes pensades per arribar a respostes concretes i viscudes: què vol dir "fer-ho bé", quan has pensat "això és molt Arxer".
“Aquí no es fan les coses a mitges.”
El collage animat avança en el temps: les fotos passen de blanc i negre a color i el fil taronja enllaça cada època.

Documental de 4′45″ per a l'esdeveniment dels 70 anys, versió per a xarxes i verticals amb fragments de les entrevistes.

