Surrealisme, tramuntana i vi. Una oda a l'Empordà que apel·la als sentits.
El client volia deixar enrere el clàssic "gent fent activitats enoturístiques" i apel·lar als sentiments: provocador, artístic, inspirat en l'Empordà, el surrealisme i la tramuntana. Una peça de 50–60 segons que obrís les presentacions de la destinació i visqués també a les xarxes.
La primera proposta era una pregària a l'Empordà: «No et reso perquè siguis amable. Et reso perquè siguis fort», i acabava reinterpretant el parenostre: «Dona'ns avui el nostre vi de cada dia». La vam convertir en una oda dirigida a la terra: emocional però no turística, amb el surrealisme present sense citar-lo. El vi no és el protagonista: és el resultat de la lluita empordanesa, i la paraula no apareix fins al final.
“D'aquesta lluita… en sorgiran vinyes. D'aquest esforç… en farem vi.”
El primer pla de la peça és un homenatge a Figura en una finestra (1925), el quadre en què Salvador Dalí va pintar la seva germana Anna Maria d'esquena, mirant la badia des de la casa familiar de Cadaqués. El vam rodar a Cadaqués amb la mateixa composició (la noia d'esquena, la finestra oberta, el mar al fons), però amb la cortina moguda pel vent: la tramuntana entra al quadre. Dalí també és dins del text. El briefing recollia dues frases que se li atribueixen sobre el vi: «El que sap tastar no beu massa vi, sinó que gaudeix dels seus suaus secrets» i «Un veritable coneixedor no es limita a beure: contempla, olora, escolta i finalment assaboreix». D'aquí neix el vers central de l'oda. I versos com «Desordena'ns els horitzons. Inclina'ns el món» porten el desequilibri surrealista al paisatge.
“Ensenya'ns a no beure. Sinó a escoltar. A interrogar cada gota com si fos una resposta.”
Cada vers de l'oda té el seu pla. El guió tècnic recull, frase a frase, les referències de llum i color, les localitzacions i els recursos de rodatge.
P01Empordà. — La pagesa a la finestra, inspirada en Dalí.
P02Terra meva. — Recolzada al dolmen, mirant l'horitzó.
P03Fes-nos durs com el Pirineu.
P04Inquiets com la Costa Brava. — Descalça per la platja.
P05Que el teu vent ens despulli. — El vel a Sant Pere de Rodes.
P06Si algun dia dubtem… — Interior de Sant Pere.
P07Desordena'ns els horitzons. — Cooperativa d'Espolla.
P08A interrogar cada gota com si fos una resposta.
P09Acceptem el teu caràcter. La teva fúria.
P10La teva llum tallant. — Alzines a Les Gavarres.
P11I d'aquesta lluita… — El raïm i el mirall.
P12Veniu, beveu-ne. I que la ruta us marqui el camí.
Localitzacions triades vers a vers, dron sobre vinyes i jaciments, i recursos de plató: cortina d'estudi, mirall per als reflexos i ventilador per al cabell. Abans de rodar, permisos per a cada espai patrimonial i natural.
La primera idea de paleta venia de Tarkovsky i Béla Tarr: grisos, tons dessaturats, gra i melancolia. En el color brief per al colorista la vam concretar en una imatge orgànica, densa i continguda, més propera a una pel·lícula que a un espot turístic. Referències: Call Me by Your Name per la pell i la llum mediterrània, La Chimera per la imperfecció fotoquímica, The Eight Mountains per la roca i els grisos, i Sirāt per la matèria i la textura. Res de teal & orange ni de verds de postal: si el dia és gris, es queda gris. Rodat en S-Log3 amb Sony A7S III.
La música original és de Pau Fàbrega. La primera part sosté la veu de l'oda; a la segona, quan el text arriba a la vinya i al vi, el tema s'inspira en la sardana L'Empordà, del compositor Enric Morera amb lletra de Joan Maragall. Una melodia que qualsevol empordanès reconeix, reinterpretada perquè la terra soni sense haver-la de nomenar.
Versió horitzontal i vertical, veu en català, castellà i anglès, i subtítols en alemany, francès i holandès.
